Tenim la enorme satisfacció d’anunciar la inauguració de l’exposició
“LA NOSTRA MUNTANYA IDEAL”.
Tot començà amb la idea inicial de fer un gran mural a la paret lateral del Centre Excursionista de València. No és difícil adonar-se’n del estat en el que es troba aquest racó del nostre barri. Per aquest motiu, des de el GRUP JOVE volíem donar-li un punt d’alegria.
El temps passa massa ràpid i no ens dona temps a tot! Ja esteu pensant en el campament d’estiu? Doncs això està bé, però primer anem a ficar un poquet com ens va anar el diumenge passat i el dissabte anterior a eixe, que no vam comentar res!
El dissabte aquell vam estar a la seu descobrint a la resta dels companys les habilitats que cadascun en tenia, i pràcticament sense cap material. Va sortir tot molt bé. Animats al principi amb un incentiu per a eixir a l’escenari (les llepolies) prompte ens vam oblidar d’això per a concentrar tota la nostra energia en les habilitats, i vam tindre de tot: balls, cançons, interpretació i un muntó de xorrades que ens van meravellar.
“Temps era temps, quan les granotes eren peludes i les iaies barbudes, a un llunyà prat del Pirineu, un grapat d’artistes anaven de poble en poble repartint alegria amb el seu espectacle. Coneguts i afamats, acampaven a tots els pobles dels voltants, que els esperaven estiu rere estiu.
I un de tants estius, muntanya dalt muntanya baix, van començar a pujar i a pujar i van arribar al poble més alt de la vall. El lloc era conegut amb el nom de Bujaruelo, però el que realment els va deixar meravellats va ser el prat de “ San Nicolás”, amb les majestuoses muntanyes que l’envoltaven. En aquest màgic entorn visqueren i gaudiren de moments apassionants.
…i que podrem fer en contra del temps? Un dissabte més, no va ser possible dur a terme l’activitat d’escalada… A les cinc en punt varem anar a vore l’estat del rocòdrom i vam decidir que no podia ser. Vam estar esperant per vore si algú apareixia i ens sembla que no ens vam vore els uns als altres. Sentim moltísim que aquesta setmana no hajam pogut fer cap activitat, i es una pena, però tindrem que esperar una setmana més per a reunir-nos i vore-nos les cares.
Però no tot son noticies roines! Tenim que ficar bona cara i pensar en positiu. Aixina que anem a aprofitar per a fer pública una proposta nova que hem creat al Grup Jove enguany: els “premonitors”.
Ei!!! com esteu tots i totes? esperem que de luxe!
Com ja sabeu, un dissapte més la plutja no ens va permetre realitzar l’activitat, així que vam anar desde “la Petxina” fina a la seu de Cev i una vegada allí, vam començar amb algunes presentación rápides per que encara no ens coneixíem tots…
Ja estavem situats i coneguts, i calía parlar del que anavem a fer: tots sabem que ens expresem diariament amb la paraula verbal, però, hi ha cap altra posibilitat d’expresió? Clar que si! I una de elles es dir i comunicar coses amb el cos. Vam començar a fer aquells jocs de caminem per l’espai… i ens saludem com si fera 5 minuts que no ens veiem… o 5 anys… o 50, o fins i tot 500 anys!!! I després vam provar d’expressar algunes sensacions molt contráries, com el fred i la calor, o l’alegria i la tristesa.
Per a no canviar d’actitud, el temps ens ha regalat un bon cap de setmana de pluja, i lamentablement haguerem d’ajornar l’activitat del rocòdrom (que és a l’aire lliure) per al proper cap de setmana, avançant la d’expresió corporal que estava prevista pel dia dèsset.
EO!
Semblem desapareguts, però cal dir que això no es possible! Hem estat tots ausents amb això del pont… us a anat bé? Heu anat a cap lloc? Esperem que siga com siga hageu gaudit del dies de descans… I bé… tenim pendent comentar com ens va anar l’últim dissabte. Si recordeu ens vam reunir a la seu per a aprendre coses sobre la meteorologia, i el primer que calía fer era esbrinar com es diu de manera correcta!
Ho-o-ola!
Ja ha passat una setmana més, i volíem, com sempre, contar un poquet el que el Grup Jove va fer aquest cap de setmana. Teníem programada la excursió de Paiporta a l’Albufera, caminant pel barranc de Xiva per a conèixer aquest entorn natural proper a València. Però, com no podria ser d’una altra manera, en la segona excursió de l’any també va trencar el dia nuvolat, però aquesta vegada abans d’eixir de l’estació. Encara que ens encanten les aventures, som bons i pacients excursionistes i varem ser capaços d’eixir amb una alternativa i deixar l’excursió per a un altre dia que el temps acompanye.
Hola, hola!
Com estava previst, el dissabte passat vam anar al riu a jugar. I com era d’esperar, el bon sol ens va acompanyar tota la vesprada. Vam tindre que esperar als pioners (als més majors) per a poder començar, però tampoc va ser per a tant!
Hola companys!
Ja pareix que els dies van fent-se més i més soletjats i el Grup Jove anem a aprofitar per a anar al riu.
Quedem a la seu el dissabte a les 17, i estigueu puntuals per favor, perquè ens anirem als Jardins del Túria (a l’antic llit del riu) quant més prompte millor.
