“Temps era temps, quan les granotes eren peludes i les iaies barbudes, a un llunyà prat del Pirineu, un grapat d’artistes anaven de poble en poble repartint alegria amb el seu espectacle. Coneguts i afamats, acampaven a tots els pobles dels voltants, que els esperaven estiu rere estiu.
I un de tants estius, muntanya dalt muntanya baix, van començar a pujar i a pujar i van arribar al poble més alt de la vall. El lloc era conegut amb el nom de Bujaruelo, però el que realment els va deixar meravellats va ser el prat de “ San Nicolás”, amb les majestuoses muntanyes que l’envoltaven. En aquest màgic entorn visqueren i gaudiren de moments apassionants.
Van assentar allí el seu campament, en poc de temps es van donar a conèixer, van arribar a ser els “titiriters” més “ditjaratxers”, els pallassos amb més nassos, i els trapezistes més especialistes… però encara sent tant feliços el seu esperit nòmada els impedia continuar en aquell meravellós paratge i els impulsava a seguir el vent allà on volguera dur-los, per molt que els dolgués. Havia arribat el moment d’anar-se’n.
Van recórrer molts altres insòlits paratges, on van viure noves experiències, però cap d’elles es podia comparar amb l’inoblidable record de Bujaruelo, on sempre desitjaren tornar.
I com en la vida tot arriba, i encara que les granotes no siguen peludes ni les iaies barbudes, enguany tenim l’oportunitat d’acompanyar-los en aquesta trepidant aventura. I per això serà necessari introduir-se en aquest gran i meravellós mon del circ, on podrem descobrir les nostres habilitats circenses, pujar aquelles meravelloses muntanyes, jugar amb ells, fer nous amics, conèixer nous pobles…”
Ja teniu tota l’informació sobre el campament d’estiu
Etiquetes: 2008, artistes, Bujaruelo, campament, circ, conte, estiu, legenda, Torla